Puig de Solterra. Guilleries

Puig de les Formigues

La ruta, per als tres grups, s'inicia a la Font de l'Abeurador, en el quilòmetre 6,7 de la pista que porta des de Sant Hilari Sacalm fins al Sobirà. Aquesta font ens permetrà, abans de començar a caminar, omplir ampolles i cantimplores d'aigua fresca i regalada. Des d'aquest indret començarem la pujada cap el Puig de Solterra.

Font de l'Abeurador

En el primer tram el camí és ample, fins arribar a la Font Saguarda, de broll menys generós que la primera font. Poc abans, i a l'esquerra, comença un corriol que s'enfila entre alzines, suros i roures, fins arribar al Puig de Solterra que, amb 1202 metres d'alçada, és el cim més alt de les Guilleries.

Font Saguarda

 A la part superior del puig hi trobem el castell de Solterra, també anomenat Sant Miquel de les Formigues. Actualment, a l'indret només queden visibles algunes restes del castell. L'element que crida més l'atenció és la Creu de les Guilleries o de Sant Miquel, col·locada l’any 1957 sobre les restes de la torre del castell. És una gran creu de ferro forjat amb tres formigues també de ferro a la base, que fan referència al fenomen de les formigues alades que envaeixen aquest indret a la tardor.

Continuarem el nostre camí reculant els darrers metres i buscarem un trencall a
l'esquerra, senyalitzat amb fites. És un camí que baixa vertiginosament per una
castanyeda espectacular. Hem de baixar amb compte i peu ferm, perquè el llit de fulles de castanyer amaga branques i pedres que ens podrien fer relliscar o entrebancar-nos. En els darrers metres, el camí esdevé més suau, per antigues feixes que amb prou feines s'endevinen on, amb feines i treballs, els pagesos conreaven blat i altres cereals.

Després de la baixada, arribem a les restes de can Borrell, un mas abandonat i enrunat. Sense cap element arquitectònic destacat i amb indicis que ens indiquen la seva pervivència fins a mitjans del segle XX, és un dels nombrosos masos d'aquesta zona de les Guilleries abandonats i progressivament recuperats pel bosc. Els seus habitants, des de fa segles, es dedicaven a l'explotació dels boscos de l'entorn.

Arribats a aquest punt, els nostres grups se separen:

Puigsacalm: Sortirem del mas cap el sud-oest, seguint el camí més enlairat. Acabarem de fer la volta a la muntanya que acabem de pujar per anar a enllaçar amb el camí que abans ens ha portat al cim de Solterra. Passant per aquest camí, tindrem ocasió de veure un tram de bosc de castanyer acabat de talar. Aquest sector de les Guilleries conserva una gran tradició d'explotació del bosc. La fusta de castanyer és molt apreciada, per ser molt flexible i de mal corcar. Les perxades són plantacions espesses de castanyers joves, que creixen molt depressa, aprofitant la força de les antigues rabasses. És molt difícil
caminar per aquests boscos, sobretot entre setmana, i no escoltar de fons la fressa dels bosquetans, tallant, arrossegant i carregant els troncs.

Arribats al camí, tornarem tranquilament cap a l'indret on hem iniciat la sortida, a la Font de l'Abeurador.

Bastiments: Després de veure el mas, marxarem en direcció est per un camí que descen suaument cap el fons de la vall, resseguint i retallant les nombroses rieres d'aquests boscos. Haurem de vigilar: cal tenir en compte que l'explotació forestal de la muntanya comporta l'obertura de nombrosos camins  (“carreteres”), que permeten l'accés a tractors i camions a la càrrega de la fusta.

També veurem la mà de l'home en altres indrets. Molt sovint, potser massa, anirem creuant línies elèctriques, amb el sotabosc net per evitar possibles incendis, que tallen en línia recta el paisatge i ens recorden la dependència que tenim d'aquesta font d'energia.

Acabat el descens i situats al fons de la vall, avançarem per un cami al costat d'una petita riera. Trobarem unes quantes fonts, com la del Gavatx o la del Vern. No hem d'oblidar que estem a Sant Hilari Sacalm, el poble de les cent fonts. Al cap d'una estona, trobarem una cruïlla amb un sender de Gran Recorregut, el GR83, que en aquest territori porta des d'Arbúcies cap a Castanyet i Santa Coloma de Farners, passant per Sant Hilari.

Font del Gavatx o del Vern

Agafarem el trencall del GR a la dreta, creuarem la riera per un petit pont de fusta i farem la darrera pujada, primer forta i després molt més suau, que ens portarà al final de la ruta, a tocar de la carretera per on hem vingut, de Sant Hilari al Sobirà.

Canigó: Farem la mateixa ruta que els Bastiments fins a la cruïlla del GR que, en el nostre cas, seguirem cap a l'esquerra. Ens tornarem a enfilar muntanya amunt, per un camí que travessa plantacions d'avets i passa a prop de Villavecchia, una gran edificació, construïda l'any 1893, que ens recorda l'esplendor de Sant Hilari en el segles XIX i principis del XX, quan els balnearis estaven en ple apogeu i era lloc d'estiueig de les grans familes aristocràtiques i burgeses catalanes. Villavecchia era propietat dels marquesos de Mura. És una barreja de diferents estils, amb estructura de castell. La capella, decorada per l'escultor Frederic Marés, és presidida per un Sagrat Cor de bronze, que és un model reduït del que corona el temple del Tibidabo.

El darrer tram de GR torna a passar per les perxades de castanyers, fins enllaçar amb el camí que hores abans ens ha portat al cim. Rependrem, després d'una bona caminada, el descens suau que ens portarà fins a la Font de l'Abeurador, on tenim els cotxes aparcats.

Potser, en general, trobarem a faltar corriols estrets per caminar, però hem de tenir en compte que estem en un indret on, durant segles, home i natura han conviscut sense massa problemes, aprofitant tots els recursos que se'ls oferia, en una relació que no ha trencat pràcticament mai l'equilibri i que ha permès la conservació del bosc i del medi de la manera més natural possible.

Aproximació a l'inici de la sortida

Quedarem com sempre al Pavelló de Fontajau a l’hora acostumada, 9:00 h.

Anirem a Sant Hilari Sacalm, agafarem l’Eix Transversal C-25 en direcció a Lleida. Agafarem la sortida núm. 209, cap a St. Hilari (GI550) i un cop arribats a Sant Hilari haurem de girar en direcció a Osor per la Carretera de la Font Picant, continuarem fins gairebé sortir del poble i haurem de trencar a la dreta cap a la Zona industrial Mas Garriga, Mas les Clotes, Mas Cal Sastre.

Això ens portarà uns 40-50 minuts i són uns 45-50 km. En funció de com aneu cap a Sant Hilari des del Pavelló de Fontajau. Una bona opció es agafar l’autopista a St. Gregori i sortir a Fornells per anar a agafar la N-II.

Un cop encarats a aquest carrer seguirem carrer amunt per una zona industrial. Dalt la primera pujada trencarem cap a l’esquerra i continuarem per la pista deixant un carrer a l’esquerra al cap d’uns 65 m. Nosaltres haurem de girar lleugerament cap a la dreta en direcció a la Urbanització de Cal Sastre.

El camí és molt bo seguirem la pista asfaltada que ens porta cap a la Taverna del Subirà situat a uns 9,6 km. Nosaltres ens quedarem abans, a uns 4 km abans d’arribar-hi. Arribarà un moment que la pista deixarà de ser asfaltada i continuarem fins el punt de sortida, la Font dels Abeuradors que es allà on deixarem els cotxes. Haurem fet uns 6 km des de que haurem enfilat cap a la Zona Industrial Mas Garriga, Mas cal Sastre. Hi ha una mica d’aparcament però donat el cas la pista es prou ample per permetre l’aparcament al costat de la pista. Podeu seguir les indicacions al google maps:

https://goo.gl/maps/TECQa

El punt d’arribada pels grup de Puigsacalm i Canigó es el mateix on haurem deixat el cotxes.

El punt d’arribada del grup dels bastiment és a Can Calabrès, un mas que ens quedarà a l’esquerra uns 2,5 km abans de la Font dels Abeuradors. Aquí prèviament haurem d’haver deixat algun cotxe, hi ha una petita zona de pàrquing, per poder fer el transport per anar a buscar el cotxe a la font dels Abeuradors.