Segueix-nos a Twitter







divendres, 22 de novembre del 2013

Vall amagada entre el Serrat del Bruguetar i la Muntanya de Rocacorba, 1 desembre 2013

Aquest proper 1 de desembre descobrirem una vall molt salvatge, amagada i desconeguda, a l'hora que molt propera a Girona entre la Muntanya de Rocacorba (Puigsou) i el Serrat del Bruguetar (Turó Rodó). En aquesta vall amagada, un munt de torrents s'ajunten per formar la Riera de Rocacorba que és la que al poble de canet d'Adri dóna lloc a les conegudes Gorgues de Canet d'Adri. Però en aquesta ruta, ens interessem més per la part alta d'aquesta vall, com ja descobrireu.

Situació de la Muntanya de Rocacorba i del Serrat del Bruguetar.
Per començar, ens trobarem a l'aparcament de Fontajau a les 9h. Aquest cop no caldrà fer cap distribució especial de vehicles, ja que tenim una zona d'aparcament fantàstica a peu de sortida.

Prat on aparcarem, just després de Can Plana.
Tot seguit ens dirigirem molt a prop del nucli de Granollers de Rocacorba. Aparcarem els vehicles en un prat que trobarem després de deixar enrere el mas enorme de Can Plana a l'esquerra, i un petit cultiu de vinya a la dreta. Vegeu el mapa següent per més detalls:

https://mapsengine.google.com/map/edit?mid=zEpc814ah-R8.kSoHwFm_alGA

Els tres grups pujaran fins a una primera carena, el Serrat del Bruguetar, que travessarem pel coll del Turó Rodó. La pujada serà intensa, i amb un desnivell aproximat d'uns 450 m durant els primers 2,6 km.
Pujada forta per els corriols que seguirem
Un cop al coll, descendirem fins al fons de la Vall. Una baixada fàcil amb el terra cobert de fulles. Aquí trobarem un pal indicador on cada grup prendrà direccions diferents.

Pal indicador
Grup de Puigsacalm: farà una aturada a prop del pal indicador, en uns camps i replans que creiem poden ser un molt bon lloc per dinar i gaudir de l'entorn. Els vocals del grup, si ho consideren oportú, poden acostar-se a veure una llosa de pedra molt vistosa que s'anomena "El barret", a uns 8min aproximadament.

El barret
Un cop dinats, continuarem en direcció "Granollers de Rocacorba(per coll Saposa)". Aquest tram ens permet remuntar la vall de la Riera de Rocacorba entre alguns fajos i avellaners.

Un cop a Coll Saposa començarem el descens que ens tornarà cap a l'origen de la sortida i on trobarem els cotxes. La baixada ens donarà en alguns punts unes vistes immillorables sobre la Vall de Llémena.

Grup de Bastiments i Canigó: en el pal indicador continuaran en direcció Canet d'Adri (per Maverd). Al cap de poc passaran pel costat de la llosa d' "El barret", i agafarem un corriol que s'enfilarà fort fins al capdamunt de la muntanya de Rocacorba. Durant la pujada passarem per passos estrets i escales de pedra naturals producte de la fractura natural de la roca. 

Pas estret i escales.
Poc abans d'arribar a Sta Maria de Rocacorba, trobarem una cova petita que és on segons la tradició, hi va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de Rocacorba.

Un cop al cim de Rocacorba, les vistes sobre el pla del Gironès, Banyoles, la Vall de Llémena és fantàstic si la meteorlogia ho permet.

Des de dalt de Rocacorba desfarem el camí fins al pal indicador que prèviament havíem trobat al fons de la vall, i aquest cop seguirem en direcció "Granollers de Rocacorba (per coll Saposa)", fent el mateix camí que prèviament hauran fet els Puigsacalm, fins al final de l'excursió.
Roca Corba

Grup Canigó:

El grup Canigó seguirà el mateix traçat que el grup Bastiments, però un xic després del pal indicador, enlloc d'arribar a Coll Saposa, anirem a una vall diferent, i tot remuntant la riera de Rocacorba arribarem a Coll de Faig, on una espectacular pedra de Terme ens ensenyarà l'antic camí per anar a Olot, a Banyoles, a Girona i a Granollers de Rocacorba. Des d'aquest punt anirem a trobar Coll Saposa, per bé que hi arribarem per camins diferents als altres grups. Un cop al coll, el camí de tornada al cotxe serà el mateix que seguiran Puigsacalm i Bastiments.


Baixant des de Coll Saposa. Al fons, el Turó Rodó.

Baixant des de Coll Saposa. Al fons, la Vall de Llémena i molt més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada