Garrotxa 10 de novembre

Degut a que preveiem que  es possible que l'excursió s'allargui i que el sol es pondrà a les 18:02h, excepcionalment quedem a les 8h  del matí a l'aparcament de Fontajau.

És imprescindible que TOTS els participants a la sortida estiguin FEDERATS.

Com que és possible que tinguem problemes d'aparcament demanem un esforç a les famílies per optimitzar al màxim els cotxes, i que ja des de Fontajau els cotxes surtin amb totes les places plenes.

Un cop a Oix, tots els cotxes arribarem fins al punt que ens permeti la pista forestal per descarregar. A partir d'aquí, els cotxes tot camí pujaran els nens fins al punt de sortida de la ruta (fent els viatges que siguin necessaris en funció de la disponibilitat de cotxes tot camí). La resta de cotxes, amb un cotxe de la comissió a davant, desfaran el camí fet per anar aparcant als llocs viables. Caldrà aprofitar tots els forats per optimitzar al màxim l'espai d'aparcaments. 

Ruta de l'aparcament de Fontajau a Oix que seguirem:


Mostra un mapa més gran

 Us fem 5 cèntims de com transcorreran les excursions dels diferents grups.

Grup Puigsacalm:

Aquest diumenge ens endinsarem cap a un dels racons més bonics i representatius de l’Alta Garrotxa. Un cop arribats a Oix i ben organitzats amb el mínim de cotxes possible, seguirem una pista (PR 186) que passa pel costat d’una casa de turisme rural (Can Pei) fins a trobar un parell d’esplanades, a dreta i esquerre del camí, on començarem a aparcar, de forma molt ordenada, els cotxes turisme. A partir d’aquest punt, els vehicles tot terreny acostaran un xic més als nens, probablement fins el primer pont que travessa la riera d’Oix.

Flora autòctona

El grup dels Puigsacalm començarem a caminar per la pista, el PR186, tot seguint el curs de la riera d’Oix, entre la serra de Bestracà i la muntanya de Santa Bàrbara. Segons on hàgim aparcat, passats uns 30 min. aproximadament arribarem al pont de Cal Xicot o Pont trencat. En aquest punt, trobarem la bifurcació per anar a Santa Maria d’Escales, la que seguirem nosaltres, o per continuar recte cap a la Vall d’Hortmoier.

Després d’una breu parada per esmorzar, agafarem el corriol que ens indica el camí cap a Santa Maria o Mare de Déu d’Escales i, tot descendint pel mig del bosc, arribarem a la riera d’Oix, normalment seca en aquest punt. La creuarem i, a partir d’aquest moment, seguirem un camí que, després d’una suau ascensió, ens portarà fins a l’ermita romànica de la Mare de Déu d’Escales. Valdrà la pena gaudir de l’indret durant una estoneta. 

Fauna autòctona

A continuació, desfarem el camí fins arribar a un encreuament, des d’on agafarem el camí de la dreta que ascendeix, a través del bosc i pel costat d’una petita tartera, fins a un collet amb un encreuament de camins. Agafarem el de la dreta que ens portarà després d’una suau pujada fins al Grau d’Escales, el punt on la Cresta del Ferran davalla sobre la riera de Beget. En aquest punt tindrem unes vistes magnifiques però també molt aèries (caldrà que vigilem els nens), sobretot quan passem per l’anomenat "pas dels lliberals". Després el camí va descendint fins arribar a un encreuament. Nosaltres seguirem pel camí de l’esquerre, el de la dreta ens portaria fins a Talaixà, fins a trobar-nos el GR11 que uneix Beget amb Talaixà. El seguirem de baixada fins arribar al cap de poca estona als plans de la Palanca de’n Samsó, al costat de la riera de Beget. Aquest és un bon punt on recuperar forces amb el dinar, tot i que si hi arribem amb temps i forces, ens podem plantejar una incursió a la Vall d’Hortmoier per visitar-ne l’ermita romànica de Sant Miquel i uns roures monumentals. La nostra previsió és dinar plegats amb els Bastiments a la Palanca, tot i que és probable que ells hi arribin un xic més tard. Després de dinar, tornarem al punt d'inici de la ruta (Pont trencat) i fins als cotxes tot seguint el camí (PR186) que passa per l’esquerre de les rieres de Beget i Oix. 

Track ruta prevista Grup Puigsacalm: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5482428

Grup Bastiments:

Després de l'aproximació des del lloc on haurem aparcat els cotxes, el grup dels Bastiments començarà la ruta circular des del "pont trencat".

Talaixà, amb vistes de la cresta del Ferran al darrere

Agafarem un corriol a mà dreta que baixa fins el Llierca, que travessarem per una mena de platjeta pedregosa, per a enfilar-nos tot seguit fins a un collet a pocs minuts de distància. Al coll, veurem a davant nostre l'ermita de Sta. Maria d'Escales i a la esquerra el camí que hem de seguir. Ens deixarem vèncer per la temptació i ens arribarem fins a l'ermita ... perquè està tan a prop! Després d'una breu visita, desfarem el camí fins el coll i emprendrem una suau pujada per la vessant dreta del riu, passant pel "pas dels lliberals" des d'on podrem veure l'altra banda ... a uns quants metres d'alçada. Al cap d'uns minuts arribarem a un trencat ... que tornarem a visitar cap al final de la sortida, i seguirem davallant una mica, fins a trobar el camí del GR que ens porta en una nova ascensió en direcció a Talaixà. Una mica de pista (a estones) i força corriol ens durà fins a Talaixà. Allà descansarem una estona i desfarem uns pocs metres del camí per on haurem arribat, per agafar un corriol a mà esquerra que ens enfonsarà en un escenari digne de conte de follets; ombrívol i humit, amb molses diverses i abundants, bolets grossos i petits, bons i dolents, en una baixada espectacular ... que ens durà novament al trencant que havíem passat després del pas dels lliberals. Des d'allà, novament anirem cap a la dreta remuntant el riu fins a tornar a trobar el GR, que agafarem en aquesta ocasió en sentit descendent, en direcció a la palanca d'en Sansó, que ens permetrà tornar a travessar el riu, i arribar a un prat on dinarem ... i si hem caminat a bon ritme, en companyia dels Puigsacalm (tot i que potser ja estaran fent postres).

Després de dinar i descansar una estona, reprendrem la marxa per l'altre costat del riu, en direcció descendent fins a tornar al punt d'origen: el pont trencat, i des d'allà, fins els cotxes.

Boscos obacs

Encara que no hi ha llocs perillosos de per sí, sí que passarem per passos amb caigudes de molts de metres si ens acostéssim massa a la vora i caiguéssim (no ha de passar ja què el camí és prou ample, però si algú cometés una imprudència, la caiguda seria important). En aquests moments podrem demanar als pares que agafeu els vostres fills de la mà.

Track ruta prevista Grup Bastiments: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5482431 

Grup Canigó:

A l’igual que els grups Puigsacalm i Bastiments, una vegada a Oix seguirem la pista que ens porta cap a Hortmoier fins al Pont Trencat. Una mica més endavant, trobarem el corriol, degudament senyalitzat, que ens porta fins a Santa Maria d’Escales. El primer tram del corriol ens portarà a creuar la riera d’Escales per una petita platgeta de pedretes i sorra gruixuda, continuarem pujant per un camí que segueix la riera. A poca distància, apssarem pel costat de la Tuta, una cova de petites dimensions, refugi de boscatans, pastors i lladres. Al cap d’una estona, tornarem baixar cap a la riera, totalment seca, per
enfilar-nos fins a Santa Maria d’Escales. Esmorzarem en els prats que hi ha a tocar de l’església.

Sta. Maria d'Escales

Després iniciarem la part més dura del recorregut, la pujada fins al coll de la Bassa. Just darrera l’esglesia agafarem un camí que torna a travessar la riera d’Escales i deixa les ruïnes del Maranyó, un antic mas, a l’esquerra. Continuem per un corriol amb forta pujada al mig d’un bosc de roures i alzines amb unes magnífiques vistes sobre la paret sud del Ferran. Lentament, el camí va perdent desnivell i els últims metres fins al coll els farem travessant antigues feixes on es conreava el blat i altres cereals. Tot i que el bosc no permet veure-ho, el coll de Bassa està situat entre les cingleres del Ferran a ponent i
Castellets a llevant.

Després d’una aturada per refer-nos de la pujada, iniciarem el darrer tram de pujada fins al cim. El camí ens ofereix unes vistes espectaculars cap a ponent. Podrem veure Santa Bàrbara de Pruneres, el Bestracà, el Mont Major, el Talló, el mateix Ferran i un bon grapat de cims garrotxins.

Els darrers metres fins el cim avancen per un camí pedregós, entre alzines, més apte per a les cabres que per a nosaltres, tot i que no ofereix cap problema. El cim del Ferran (983 metres) fa honor al nom de la comarca, la Garrotxa, que vol dir terra aspra, de mala petja i de mal caminar. És un cim ample, que ens permet observar els paisatges més espectaculars de l’Alta Garrotxa. És el punt més alt de la nostra sortida i pararem un momentet per recuperar forces i iniciar la baixada cap a Talaixà. Hem de desfer el
camí fet els darrers metres i continuar pel corriol que hi ha a l’esquerra. És un descens vertiginós pel mig d’un bosc d’alzines, per un camí perfectament marcat i que ens permetrà fer una petita desgrimpadeta, gens perillosa, que donarà un toc d’aventura a la sortida.

A Talaixà farem una parada llarga, per dinar i deixar reposar les cames, que a aquestes alçades ja hauran fet molta feina.

Finalment, iniciarem la darrera etapa de la caminada. Deixarem Talaixa tot seguint el GR en direcció cap el fons de la vall. És un camí obert, entre feixes, que permet veure, de tant en tant, les restes de les antigues masies que formaven el poble, totes en runes.

Arribats a El Vaquer, el camí s’eixampla i en algun punt encara conserva restes de l’antic empedrat. Baixant per antigues feines, arribarem fins a la riera de Beget, que creuarem per la palanca del Samsó i arribarem als prats on hauran dinat els altres grups.

Estem a punt d’acabar la caminada. Només ens faltarà seguir la pista que baixa d’Hortmoier cap a Oix una mica més d’un quilòmetre i arribarem al trencall d’Escales, on hores abans havíem començat la sortida.

Track ruta prevista Grup Canigó: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5469516