Segueix-nos a Twitter







dilluns, 27 de novembre del 2017

3 de desembre. Les Gavarres Cassanenques

La propera sortida, i atès que els dies encara són curts, la farem a prop de Girona, cap a les Gavarres i, més concretament, pels puigs i boscos a l'entorn de la masia de can Vilallonga, en el terme de Cassà de la Selva.

Tots els grups sortirem del mateix lloc, l'urbanització Mas Cubell, al sud del nucli de Cassà. Arribar-hi és fàcil, Cal travessar i sortir de Cassà per l'antiga carretera que porta cap a la costa. A un quilòmetre i a l'esquerra, hi ha la urbanització Mas Cubell, on també hi ha la caserna dels bombers, que està senyalitzada. També s'hi pot arribar per la variant de Cassà de la carretera C-65. Una vegada torna a enllaçar amb l'antiga carretera, cal recular una mica fins al mas Cubell.

En el punt de sortida hi ha un bon aparcament i no suposarà cap problema deixar els cotxes, encara que siguem una bona colla.

Els tres grups sortiran del mateix punt, i enfilaran camins diferents cap a les Gavarres. Pujarem i baixarem petits turons i ens endinsarem dins del boscos d'alzines i pins, verds i humits després de les pluges dels darrers dies. És una sortida amb poc desnivell. El punt més elevat és el Puig de les Miloques, amb 259 metres d'alçada.

L'indret més interessant de la sortida és el mas de can Vilallonga i els seus entorns. El mas és de grans dimensions, però senzill i sobri, sense elements arquitectònics destacats, exceptuant la porta principal, amb un arc adovellat de granit, característic de les cases de la segona meitat del segle XVII i principis del XVIII. Diverses ampliacions posteriors li confereixen el seu aspecte actual.

Tanmateix, el més espectacular són el conjunt d'estructures d'aprofitament de l'aigua de les Gavarres que hi ha al seu entorn. En destaca sobretot una canonada que té el seu inici a l'indret anomenat les Dues Rieres. Amb 1600 metres de longitud, té trams soterrats  i trams que salven el desnivell de la muntanya mitjançant cinc petits aqüeductes fets de rajol, fins arribar a la bassa que hi ha al costat del mas.

Més enllà, hi trobem el moli de can Vilallonga, amb una resclosa que recull l'aigua de la riera (anomenada de can Vilallonga, és clar!), per portar-la fins el molí.
Resclosa de can Vilallonga.
Cal dir que can Vilallonga és una finca forestal de l'INCASOL i gestionada des de l'any 2002 pel Consorci de les Gavarres. Es tracta d'una finca forestal de 243 hectàrees, de les quals 227 són de bosc, 14 són terres de conreu i 2 corresponen a espais oberts on hi ha la masia i la bassa. La finca suposa el 50% de la propietat pública en el massis, tot i que aquesta només suposa un 2% del total, mentre que la resta està en mans privades.

El sistema hidràulic de can Vilallonga va ser declarat, al 2011, com a una de les 10 Zones d’Interès Etnològic (ZIE) de les Gavarres. Aquesta figura de protecció distingeix el patrimoni etnològic català més rellevant i té la mateixa consideració que un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). 
Aqüeducte de can Vilallonga.
En els últims anys, el Consorci de les Gavarres ja ve acostant aquests valors a infants i joves a través d'activitats pedagògiques centrades en el massís, que es realitzen a la masia de Can Vilallonga i al paratge del seu entorn.


RECOMANACIONS:
  • Recordem que cal ser autònoms amb el dinar. No podem garantir que puguem dinar tots els grups junts.
  • Cal dur roba d’abric i calçat adient.
  • Atès que fosqueja aviat, cal portar frontal.
  • Cal estar assegurats TOTS els participants. Adults i mainada. Els que hagueu de tramitar llicència temporal recordeu que es pot fer fins dijous a les 13:00 h.


HORARI I LLOC DE TROBADA:
A les 9h del matí a l’aparcament de Fontajau.

dilluns, 6 de novembre del 2017

12 novembre. Garrotxa i fageda d'en Jordà

ELS COLORS DE LA GARROTXA A LA TARDOR
Saps on és la fageda d'en Jordà? 
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
(Joan Maragall)

Fageda d'en Jordà
La sortida del mes de novembre ens portarà a una zona propera i coneguda, amb una bellesa especial a la tardor: la zona volcànica de la Garrotxa i la Fageda d'en Jorda.
La Zona Volcànica de la Garrotxa reuneix un conjunt d'una quarantena de cons volcànics, amb edats compreses entre els 700.000 i 7.000 anys. L'orografia, el sòl i el clima, molt humit, proporcionen una variada vegetació, molt exhuberant, d'alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic.
Volcà Sta Margarida
La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 metres d'alçada i que reben el nom local de tossols. 
Grup Puigsacalm
Sortirem del pàrquing de la Fageda d’en Jordà (aparcament de Can Serra) en direcció a Santa Pau, en sentit invers a la resta de grups. Passarem pel Croscat i farem una breu visita guiada a la gradera del volcà des del centre d’informació de Can Passavent del parc natural, La ruta continua al nord del volcà de Puig de Martinyà i prossegueix per l’obac de la serra de Santa Llúcia de Trenteres fin arribar al poble de Santa Pau.
Gradera del volcà Croscat
Grup Bastiments
La sortida s'inicia al costat del pavelló esportiu de Santa Pau. La ruta ens porta a la Serra de Trenteres, travessant camps i boscos. Passarem pels volcans de Puigsafont i de Puig de Matinyà, fins arribar al Croscat, probablement el volcà més conegut de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La darrera erupció va tenir lloc ara fa 14000 anys i al segle XX, durant un període de 25 anys, s'utilitzà com a pedrera, fet que li va donar la característica imatge actual.
Ermita de Sta Margarida
Passat el volcà, ens dirigirem cap el sud, travessarem la carretera que porta d'Olot a Santa Pau, Mieres i, finalment, Banyoles i, tot entrant a la Fageda d'en Jordà, voltarem el volcà Puig de la Costa. Avançant cap a llevant, pujarem un altre dels volcans més visitats d'aquesta zona, el de Santa Margarida, i baixarem a l'interior del cràter per visitar l'ermita i els seus entorns.

L'ermita de Santa Margarida originàriament era d'estil romànic, però fou destruïda pels moviments sísmics dels anys 1427 i 1428. Va ser reedificada l'any 1865. És un senzill temple d'una sola nau i carreus ben escairats. 

Baixarem del volcà per una ruta molt concorreguda fins al Collell d'Amont i tancarem la ruta tornant a Santa Pau per un camí en mig de boscos.

Llargada aproximada de la ruta: 15 km. Desnivell positiu: 500 metres.

Grup Pedraforca
La ruta dels més grans és idèntica a la dels Bastiments fins passat el Croscat. En aquest indret, trencarem cap el nord, fent una ruta més llarga fer la fageda, passant a tocar del volcà de Puig Jordà, per tornar a enllaçar amb la ruta dels Bastiments a prop del volcà del Puig de la Costa.
Llargada aproximada de la ruta: 17,5 km. Desnivell positiu: 530 metres.

RECOMANACIONS:
Recordem que cal ser autònoms amb el dinar. No podem garantir que puguem dinar tots els grups junts.
Cal portar un paravents i calçat adient.
Cal que TOTS els participants estiguin assegurats. Adults i mainada.
Els que hagueu de tramitar llicència temporal recordeu que es pot fer fins dijous a les
13:00h.
Atès que els dies són molt curts, és recomanable portar un frontal. En el cas del grup
Pedraforca, que fa l'itinerari més llarg, és obligatori. Cal ser previnguts!!!

HORARI I LLOC DE TROBADA
A les 9h del matí a l’aparcament de Fontajau, per sortir a les 9:15 puntuals